A tramuntana de l'Empordanet (6)

A tramuntana de l'Empordanet.

L’Alt Empordà i l’Empordanet estan separats per les muntanyes de Montgrí, que van de llevant a ponent. Comencen al cap de Salines, a l’Estartit, presenten els Tres Maures, Montgrí i Montplà i, quan arribeu a Ullà, s’abaixen perquè la gent pugui pasar amb comoditat d’una plana a l’altra. Per a nosaltres, del país, aquestes muntanyes de Montgrí són molt típiques, molt estimades, i en el nostre esperit tenen una fixació obsessionant.

Molt típiques, molt estimades

Per veure totes les fotografies clicar sobre la presentació

Empordanet; Empordà petit, país petit (2)

Jo soc un home del Baix Empordà, confesso que el nom d’Empordanet m'agrada. Sempre han estat del meu gust les coses petites, limitades i manejables.

L’Empordà, com un tot, ultrapassa els meus mitjans de percepció. L’Empordanet es lliga amb la meva manera d'ésser  amb el meu vol curt, amb el gust que em donen les coses concretes i determinades.

Josep Pla



El meu país és tant petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.

Lluís  Llach

Empordanet; Empordà petit, país petit (1)

Voltant, per aquí i per allà, tot observant el paisatge hem vaig adonar que l'Empordanet, literalment complia allò de que el país era petit i que d'un campanar es veia el del poble veí. A la carretera entre Rupià i Parlavà s'en poden veure tota una colla de campanars: La Sala, Ultramort, Rupià, Parlavà .... i això va ser l'inici.

Entre el "País petit" d'en Lluís Llach i "El meu país" d'en Josep Pla he anat creant l'estructura i el contingut. Desprès recerca, lectura, parlar amb un, amb l'altre i sobretot moltes sortides ara el mati, ara a la tarda, amb el cel ras, amb núvols. 

Des del mes de juny 2009 he estat embolicat amb aquest treball. Caçant campanars per l'Empordanet.

Un bon senyor que ens dona tomates a Pedrinyà, en Jaume que ens ensenyà el seu olivar i el seu corral a Canapost, les dificultats en trobar l'Ermita del Socors, els hereus del General Savalls, ... i moltes altres empordanesos que m'han ajudat i han donat color.

Arròs sota el Montgrí

Amb altres fotògrafs i els bons amics que m'han "aguantat" i sobretot ajudat a que aquest treball, per fi estigui acabat.

Aquesta és la primera entrada del treball que tot just ara estic acabant i que el podreu anar veient en els enllaços que deixo a continuació.

Una festa ...

La celebració de l'11 de setembre d'enguany fou una festa, reivindicativa però una festa. Moltes ciutats varen posar una estelada ben visible, a la vigília la marxa de torxes ja feia intuir la participació en els actes de la diada i la manifestació a Barcelona.....

"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell en l'11 de setembre del 1976).

Totes les imatges

Besiberri i Estany Negre

Compaginar la fotografia i la muntanya es fa difícil. Aquesta vegada ho he intentat destinant un dia per la ruta i un altre per la captura d'imatges, però com de costum les llums no les podem programar.

Malgrat això, un dels objectius de la sortida és va assolir: El Massís del Besiberri en el Parc d'Aiguestortes vistos des dels voltants del Refugi Ventosa i Clavell. En tres moments diferents,  una visió nocturna i dues de matinals.

Afegeix la llegenda

textures ferriques

Pedres erosionades per la neu, l'aigua o l'home, esquerdes i colors. Una altra forma de veure la natura?

Esport, repte, solidaritat?

Dissabte 5 de maig a les 11 del matí i 100 quilometres per endavant.

El repte d'Intermon Oxfam es de recollir el màxim d'aportacions per al projecte al banc d'aigua d'Etiopia. El repte de quasi 300 equips els 100 quilometres entre Olot i Sant Feliu de Guíxols abans de les 36 hores. El meu repte: fer-ne un reportatge.

Durant tot el dia acompanyat de la Iolanda d'Acontrallum varem resseguir la ruta tenint a l'equip dels amics de Trailmix de Frit Ravich com a eix.

Les coses passen un cop i desprès ja no es repeteixen. Localitzacions buscades dies abans perdudes pel ritme massa depressa de l'equip (glups... que no ho llegeixin ),  llarga espera per haver-nos avançat massa, la nit, i sobretot les hores ....

Entre camps de colça

L'alegria final

L'alegria que la cursa transmetia, voluntaris, equips, veïns, espectadors, acompanyants .... 

Tot el reportatge a: Trailwalker 2012

Jo em pensava que sortiria en un calendari

Amb aquestes paraules se'ns ha acomiadat la senyora de l'Antiga aquest migdia ... A ciutat hi ha desconfiança i una sola càmera fotogràfica crea recel, avui en canvi hem viscut l'amabilitat i la cordialitat.

És sense dubte un altre dels tòpics de la vida a pagès .

Una noguera vinguda d'Amèrica farà un dos cents anys i que fa unes nous ben aspres, que cal esperar 2 anys per menjar-les. Un mas i una cabana del 1.186 i que encara està en actiu, malgrat que ja estem jubilats. Varem treure les vaques ....

L'Antiga. El nom no bé del temps que ha passat - que ben be podria ser - sinó del nom dels antics propietaris.

Cabana de l'Antiga

Siempre seras ...

bienvenido a este lugar  

D'un concert en queda un record especial, una bona estona amb amics i amb la màgia del directe. Al darrera hi ha allò que no veiem, un munt de persones que el fan possible.

Ballet de tècnics a escena

Amb en Raul Aguilera vaig tenir l'oportunitat de veure i recollir imatges de tot el procés de muntatge del concert que La Oreja de Van Gogh va fer al Pavelló de Fontajau de Girona, organitzat per Cadena Dial per celebrar el seu aniversari.

Control central

Agrair a Audiodisseny per la facilitat i l'oportunitat de fer el reportatge.

L'últim alè

El darrer alè de l’estiu que arriba tard ...

L'últim alè

Un juliol anormalment fresc i plujós, un agost diguem-ne en que fa el que toca i a partir d’aquí poca aigua i el fred que no arriba. Una tardor tardana, una setmana encara no de pluja i finalment apareix el groc i el vermell als nostres boscos. Pim pam ..... el vent i la pluja tira les fulles a terra, tot a punt per hibernar a l'espera de les neus i del fred de l'hivern.

Aigua de tardor

Rierol

Darrer groc