Temps enrere vaig començar a escriure reflexions en un blog personal, allò de pensar en veu alta. Amb el temps i per la meva afició a la fotografia s'ha anat transformant en un espai on comparteixo els meus treballs fotogràfics.

diumenge, 19 de desembre de 2010

escenes quotidianes

Fer el retrat d'una ciutat és el treball d'una vida, cap fotografia és suficient, perquè la ciutat sempre està canviant. Tot el que hi ha a la ciutat és part de la seva història: el seu cos físic de maó, pedra, acer, vidre, fusta, homes i dones que viuen i respiren. Els carrers, els paisatges, la tragèdia, la pobresa, la riquesa.
Berenice Abbott (1898-1991)


La sèrie de fotografies ens mostra diverses situacions ben normals en el dia a dia de persones a la ciutat de Girona.

Tanmateix un personatge ens passeja pels diferents racons d'aquesta ciutat, li permeteu que us acompanyi?

Jordi Güell i Cendra
Girona desembre 2010



diumenge, 5 de desembre de 2010

Psssss.... hi ha roba estesa ....

Boques que parlen, orelles que escolten, ulls que miren ...

A les finestres i balcons, un cop neta, hi penjem la roba per tal de que s'assequi. Un costum, ben segur, més extés allà on les hores i la força del rei sol ho permet.

Bugada berber

Single ?

La roba parla molt de com som nosaltres, es una segona pell que ens identifica. Però també diu moltes més coses: ens som gaires a casa? qui hi viu: homes, dones, nens, avis ? ... Les peces de roba no són només trossos de tela sinó que són retalls de la vida de la persona que les porta.

Ocupació desigual

Peces de roba, retalls de vida.

divendres, 8 d’octubre de 2010

Festes del Tura - Concurs de Fotografia


VIII Concurs Festes del Tura 2009Primer Premi Categoria Farandula




VII Concurs Festes del Tura 2009Primer Premi Categoria Farandula



Recull de fotografies

divendres, 2 d’abril de 2010

De Joan Vinyoli

Del treball preparat per l'exposició colectiva de l'Associació Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí.
http://fototorroella.blogspot.com/


UN HOME ESTÀ CAVANT
Joan Vinyoli - Encara les paraules

Foto Jordi Güell

Un home està
cavant al tros i la posta
vermella li diu: torna a casa
que el dia es vincla.
I ho fa. Poc a poc es dreça
plega el cistell, un instant
l'aixada fulgura
quan se la posa a l'espatlla.
Camina amb cura per les gleves
humides, roges, fins al rec;
pel canaró va rumiant,
vagament pensa en les coses
petites de la vesprada;
sopar calent, dona, llit.

HORA QUIETA
Joan Vinyoli - Les hores retrobades

Foto Jordi Güell

Totés quiet, només una destral
ressona lluny. Secs arbres a la vora
de l'espadat es miren al corrent.
Llisquen les aigües en silenci igual
que les edats, i brilla tristament
avui com fa molts segles aquesta hora.


QUAN A VEGADES PENSO
Joan Vinyoli - Cercles

Foto Jordi Güell

Quan a vegades penso,
mirant sense mirar
tocant sense tocar, flairant sense flairar,
oint sens que m'arribi
cap so, quiet com una pedra :
És cert que sóc ?
És cert que ets ?
És cert que són ?
en fer-me la pregunta que se sap
dreta i de roca als límits del silenci,
ja sóc, ja ets, ja són.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...