Temps enrere vaig començar a escriure reflexions en un blog personal, allò de pensar en veu alta. Amb el temps i per la meva afició a la fotografia s'ha anat transformant en un espai on comparteixo els meus treballs fotogràfics.

dissabte, 23 de juliol del 2011

Voler i Provar - (ViP)

Tot agafant gana pel sopar sorpresa d'estiu de Torroella i mantenint la forma abans de la travessa per l'Atles: El Pic de la Dona i l'estany de Bacivers.

El Gra de Fajol i el Bastiments des de la Portella de Mentet

Estany de Bacivers

dilluns, 18 de juliol del 2011

BBB i Vallibierna

El Pic de Vallibierna(3.067 m) i el de Culebras (3.062 m), al sur del Massis de la Maladeta.

Des de l'estany de Llauset al principi de la ruta

La pujada des de l'estany de Llauset a 2.135 m. Una excursió gens difícil amb unes vistes espectaculars dels Pirineus. Aneto, Maladeta, Massis dels Besiberri i fins hi tot s’intuïa la Pica d'Estats, el nostre gran 3000.

Massis de la Maladeta des del cim del Vallibierna amb l'Aneto marcat distància

Pas del cavall

Del Vallibierna al Culebres pel pas del cavall,
quin canguelo !
i de la baixada: no comment

Tornar a la primera entrada

dimarts, 12 de juliol del 2011

Terra aspra, trencada, de mala petja...

Es diu, precisament, que el nom de la Garrotxa ve d'aquí, de ser un territori rocallós, ple de cingleres i estimballs, de difícil comunicació. Així, almenys, és l'interior de l'Alta Garrotxa, al nord d'Olot, un territori molt agrest, però que, al mateix temps, guarda paratges de gran bellesa.

Puig d'en Coll tot pujant al Coll Roig
I de mala petja. La pujada al Bassegoda amb els seus modests 1374 metres es va travessar al 50% (la Rosa si que hi va arribar i jo m'hi vaig quedar a la porta). De baixada una aventura pedres avall sense camí a la vista, aventura i patiment i 10 hores de caminada ...

Això si; fondo en varem agafar !!!!

Al cim del Bassegoda
Per cert, les fotos són fetes per la Rosa amb el seu mòbil.

diumenge, 3 de juliol del 2011

i 4..... tornem-hi: el Balandrau

Després de l'aturada del cap de setmana de Sant Joan continuem amb la preparació de les cames tot pujant el Balandrau, sortint de Tregurà: un pic senzill, ràpid i amb unes vistes magnifiques.


Coll dels Tres Pics a la dreta  i la carena fins al Balandrau

En cotxe fins al Collet de la Gralla i d'aquí fins al Coll dels Tres Pics. Els anem esquivant tot resseguint la carena fins a la darrera pujada al Balandrau, que sembla més del que és en realitat. La baixada amb un fort pendent poc apte per genolls i turmells pels prats que ens porten de nou a la pista on hem deixat el cotxe. Si hi tornem un altre cop, millor desfer el camí de pujada....

Pic del Balandrau
Cerveseta, dinar i fins el Bassegoda.

Des del cim cap al sud

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...