Temps enrere vaig començar a escriure reflexions en un blog personal, allò de pensar en veu alta. Amb el temps i per la meva afició a la fotografia s'ha anat transformant en un espai on comparteixo els meus treballs fotogràfics.

diumenge, 16 de febrer del 2014

Voltant el Canigó (2)

A pocs cims s'hi pot accedir motoritzat i aquest n'és un. Això facilita poder-hi accedir amb tot l'equip i poder treure la vista  de Canigó des del Moixer. És un pic de la serra de les Salines, situat entre el municipi de Maçanet de Cabrenys a l'Alt Empordà i el Vallespir, i amb una altitud de 1.443 metres.






Voltant el Canigó (1)

El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent, el Rosselló i el Vallespir.El cim, la pica del Canigó, fa 2.784 metres. Malgrat la seva altitud moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, cosa que la fa més aparent que altres muntanyes.

El Canigó és una muntanya que té un valor simbòlic important per als catalans. És amb la Renaixença, que passà a ser un dels més importants símbols nacionals. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren molt abans que la Catalunya del Nord passés a formar part de França. 

El catalanisme situa al comtat de Rosselló l'origen de Catalunya com a nació. Tot açò fa que el Canigó simbolitzi el naixement de la nació i la llengua catalana i aquestes tesis també serveixen per a la reivindicació de la catalanitat de la regió. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord.

Començo aquesta volta pel cim del Canigó des de dalt del Puig Neulós. Les imatges varen ser fetes en dues sortides diferents al gener de l'any passat.



 

diumenge, 2 de febrer del 2014

Capella de Sant Mateu

A Sant Jordi Desvalls, la capella de Sant Mateu, al capdamunt d'un petit turó emboscat. Restaurada fa pocs anys, es troba documentada al segle XIV, però la construcció sembla tenir orígens romànics.

És d’'una nau rectangular i absis semicircular, i exteriorment està reforçada amb un seguit de contraforts, mentre que la façana principal mostra una porta d'arc de mig punt adovellada i una finestra també d'arc de mig punt. Durant les restauracions s'hi va trobar una lipsanoteca (una caixeta on s'hi solien guardar documents, relíquies i altres objectes relacionats amb el culte de la capella) de fusta.

Va ser un motiu per una sortida nocturna (feia molt que no en feia). Ben acompanyat d'en Miquel Casagran i d'en Xavi Arqués. Una pluja fina i intermitent va dificultar-ho i al final en vaig poder treure aquesta imatge.




LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...