Temps enrere vaig començar a escriure reflexions en un blog personal, allò de pensar en veu alta. Amb el temps i per la meva afició a la fotografia s'ha anat transformant en un espai on comparteixo els meus treballs fotogràfics.

divendres, 2 d’abril del 2010

De Joan Vinyoli

Del treball preparat per l'exposició colectiva de l'Associació Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí.
http://fototorroella.blogspot.com/


UN HOME ESTÀ CAVANT
Joan Vinyoli - Encara les paraules

Foto Jordi Güell

Un home està
cavant al tros i la posta
vermella li diu: torna a casa
que el dia es vincla.
I ho fa. Poc a poc es dreça
plega el cistell, un instant
l'aixada fulgura
quan se la posa a l'espatlla.
Camina amb cura per les gleves
humides, roges, fins al rec;
pel canaró va rumiant,
vagament pensa en les coses
petites de la vesprada;
sopar calent, dona, llit.

HORA QUIETA
Joan Vinyoli - Les hores retrobades

Foto Jordi Güell

Totés quiet, només una destral
ressona lluny. Secs arbres a la vora
de l'espadat es miren al corrent.
Llisquen les aigües en silenci igual
que les edats, i brilla tristament
avui com fa molts segles aquesta hora.


QUAN A VEGADES PENSO
Joan Vinyoli - Cercles

Foto Jordi Güell

Quan a vegades penso,
mirant sense mirar
tocant sense tocar, flairant sense flairar,
oint sens que m'arribi
cap so, quiet com una pedra :
És cert que sóc ?
És cert que ets ?
És cert que són ?
en fer-me la pregunta que se sap
dreta i de roca als límits del silenci,
ja sóc, ja ets, ja són.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...