Don't let them kill us

Un mar blanc ...

El juliol del 1995 es varen assassinar prop de 8.000 persones d'ètnia bòsnia a la regió de Srebrenica, un dels darrers episodis de la Guerra de Bòsnia.

Avui a Potočari, hi ha situat el Memorial del genocidi de Srebrenica i el cementiri amb milers de tombes de persones que hi foren assassinades. on cada 11 de juliol s'hi celebra un acte de record i on s'hi enterren les moltes que encara queden per identificar.

Silenci, respecte i memòria per a que fets així no es repeteixin.

Dius que el riu

troba el camí fins al mar

i com el riu

tu vindràs a mi

més enllà de les fronteres

i les terres amb set

dius que com el riu

l'amor vindrà

de U2 & Pavarotti - Miss Sarajevo

Horitzó de dolor

En memòria

Srebrenica - Retrats

Deu dies a Bòsnia i Hercegovina amb Reporter Academy compartint formació fotogràfica des d'una vessant que no havia experimentat. Incloure persones, explicar les seves històries. Un nou registre per aprofundir.

Un exercici de retrat, sense robar imatges, demanant permís, preguntant el nom, l'edat .... i en serbocroat !

Us deixo a continuació el meu treball:

Atihija

Milan

Jeema

Vuka

Jorbic

Jaidia

Branco

Milan

Andrian

Azem

Una primera aproximació

Hora blava a Sils ?

Feia ja moltes setmanes que rondava pel cap fer una sortida per l'Estany de Sils a veure que s'hi coia. Uns parlen de boires, d'altres reflexes, cels espectaculars ... no se, a veure que hi trobo.

Una matinal de diumenge mandrejant i xafardejant el que d'altres fan i pengen en els seus blocs i en el bagul d'en Jordi Lopez hi vaig veure una sortida de sol a Sils i que c...ons cap a Sils falta gent.

En Santi es deixa enganyar i en fem una posta de sol. Hi ha joc, de matinal amb (esmorzar de forquilla) de tarda i posta de sol. ..... i segur que hi en sabrem trobar mes opcions.

De moment les 3 primeres visions, fetes una mica a corre-cuita  i sense gaire temps de triar la localització.

Amb el Turó i Les Agudes al fons

Un estany de mar blava

El món de la música

En vigílies de Nadal una sortida fotogràfica per captar imatges de músics als carrers de Barcelona. Creiem que amb la gentada anant i venint, de botiga en botiga, n'hi haurien més. La veritat, pocs i molt repartits. De totes formes alguna cosa varem aconseguir.

Una primera experiència amb la fotografia al carrer, molt ben acompanyat de l'Iria.

Una de les escenes m'ha servit per actualitzar la capçalera del blog i una altre per la fotolliga. Dia approfitat.

Per fi !!!!

Finalment avui he donat per acabat aquest projecte. Són més de 3 anys (en el treball hi ha una fotografia feta el 10 d'abril de 2009 que la considero com la "culpable de tot plegat").

El primcipi de tot plegat

Han estat 3 anys amb moments de tot, de treballar-hi intensament, de desconnexió, de recerca, de "donar la pallissa" a amics i d'altres fotògrafs ...  Una mica de tot plegat.

A tots moltes gracies per la vostra ajuda i sobretot paciència. Espero que us agradi.

empordà petit, país petit by Jordi Güell i Cendra | Make Your Own Book

Els vells petits poblets

Primer capítol del treball, resseguint l'itinerari que en fa Josep Pla en el seu llibre El meu país.

En la deixadesa

Hi tingueren un castell

Per veure totes les imatges, clica sobre la presentació que hi ha a continuació

I és així com m’agrada a mi, malalt d’amor... (3)

En un món on mana la globalitat, on no hi ha distàncies a recórrer i que intentem aprofitar el temps per treure-li el màxim profit, hauríem de poder fer una parada tècnica i gaudir del paisatge, de l’encant dels petits pobles, amb ulls de respecte per l’entorn i pels anys que l’han configurat. Les imatges que em suggereixen dos versos de “País petit” d’en Lluís Llach són l’embrió d’aquest treball fotogràfic i la definició que fa en Josep Pla, en llibre "El Meu Poble", del que ell anomena Empordanet li dona cos.

Ara. l’Empordà, geogràficament parlant, està format per una plana molt gran (l’Alt Empordà) i una de més petita situada a migdia de l’anterior, que els autors anomenen Baix Empordà i que jo anomeno, seguint la manera despectiva dels meus amics de Figueres, l'Empordanet.  

El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.

El meu país és tan petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen poc
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país

El Ter marca l’eix dels “dos empordans” i flueix seguint el seu camí cap a la mar, si el riu és vida, el Ter alimenta les terres planes al seu voltant. D’un campanar a l’altre, anem resseguint els petits pobles de les dues ribes del Ter, una per en Llach i l’altre per en Pla. Malgrat que en Josep Pla assigna a l’Empordanet la riba dreta, he volgut incloure alguns “campanars” al voltant de Verges, al nord del riu, atenent la condició de vergelità d’en Lluís Llach. 


L’Alt Empordà és la sala i l’Empordanet l’alcova. La sala i l’alcova estan separades per una porta que té un batent tancat i un altre d’obert. El batent tancat són les muntanyes del Montgrí. El batent obert, que utilitzem per passar d’una banda a l’altra, són les terres planes situades entre Ullà i Verges.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí

L’estima pel país de dins a fora, començant per les coses petites, per la seva gent i les seves històries. I si la vida em porta lluny d’aquí sempre el portaré dins del meu cor, en aquella part del cor que queda fixada i que no pot esborrar-se.

Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

I és així com m’agrada a mi, malalt d’amor...

Paisatge industrial

Acostumats a imatges de paisatges "bonics" i després d'una posta de sol sense cap núvol varem acabar-ho amb una sessió al polígon químic de Tarragona.

Les llums i les composicions també tenen el seu atractiu. Un paisatge ben diferent al que us tinc acostumats, oi?

Germanes

Refineria

Darrere les oliveres

A l'entorn de Montserrat

En feia molts d'anys que no hi anava i aquest mes de novembre, amb els amics d'Anem a Caminar, dues sortides montserratines diguem-ne que poc típiques. (Fotografies de les sortides)

Dues sortides molt boniques.

És el que té la muntanya de Montserrat, que passis per on passis enganxa i encara més si ho fas per camins poc transitats per sota d'agulles emblemàtiques, el Cavall Bernat, la Prenyada, la Mòmia, ...

El Cavall Bernat sota la boira

Els frares

Muntanyes, paisatge i un bon feix de records. La primera vegada en unes vacances familiars a les cel·les, les trobades de joves a Santa Cecilia, més reivindicatives de llibertats que altra cosa, les pujades a peu amb la Geltrú, i tantes d'altres ...

Tot caminant, observant i recordant, encara hi ha hagut temps per captar alguna imatge amb la petita P7100.

Altres vells petits poblets. (5)

Altres vells petits poblets

Iniciarem ara un altre itinerari, sobre el límit mateix, a tramuntana, de l'Empordanet. Abans d'arribar al pont de Torroella, sobre el Ter, s'inicia la carretera que va, dreta com un fus a trobar la de Palamós a Girona a l'estació de la Pera.

Entre camps i arbredes

Per veure totes les fotografies clicar sobre la presentació