Esport, repte, solidaritat?

Dissabte 5 de maig a les 11 del matí i 100 quilometres per endavant.

El repte d'Intermon Oxfam es de recollir el màxim d'aportacions per al projecte al banc d'aigua d'Etiopia. El repte de quasi 300 equips els 100 quilometres entre Olot i Sant Feliu de Guíxols abans de les 36 hores. El meu repte: fer-ne un reportatge.

Durant tot el dia acompanyat de la Iolanda d'Acontrallum varem resseguir la ruta tenint a l'equip dels amics de Trailmix de Frit Ravich com a eix.

Les coses passen un cop i desprès ja no es repeteixen. Localitzacions buscades dies abans perdudes pel ritme massa depressa de l'equip (glups... que no ho llegeixin ),  llarga espera per haver-nos avançat massa, la nit, i sobretot les hores ....

Entre camps de colça

L'alegria final

L'alegria que la cursa transmetia, voluntaris, equips, veïns, espectadors, acompanyants .... 

Tot el reportatge a: Trailwalker 2012

Jo em pensava que sortiria en un calendari

Amb aquestes paraules se'ns ha acomiadat la senyora de l'Antiga aquest migdia ... A ciutat hi ha desconfiança i una sola càmera fotogràfica crea recel, avui en canvi hem viscut l'amabilitat i la cordialitat.

És sense dubte un altre dels tòpics de la vida a pagès .

Una noguera vinguda d'Amèrica farà un dos cents anys i que fa unes nous ben aspres, que cal esperar 2 anys per menjar-les. Un mas i una cabana del 1.186 i que encara està en actiu, malgrat que ja estem jubilats. Varem treure les vaques ....

L'Antiga. El nom no bé del temps que ha passat - que ben be podria ser - sinó del nom dels antics propietaris.

Cabana de l'Antiga

Siempre seras ...

bienvenido a este lugar  

D'un concert en queda un record especial, una bona estona amb amics i amb la màgia del directe. Al darrera hi ha allò que no veiem, un munt de persones que el fan possible.

Ballet de tècnics a escena

Amb en Raul Aguilera vaig tenir l'oportunitat de veure i recollir imatges de tot el procés de muntatge del concert que La Oreja de Van Gogh va fer al Pavelló de Fontajau de Girona, organitzat per Cadena Dial per celebrar el seu aniversari.

Control central

Agrair a Audiodisseny per la facilitat i l'oportunitat de fer el reportatge.

L'últim alè

El darrer alè de l’estiu que arriba tard ...

L'últim alè

Un juliol anormalment fresc i plujós, un agost diguem-ne en que fa el que toca i a partir d’aquí poca aigua i el fred que no arriba. Una tardor tardana, una setmana encara no de pluja i finalment apareix el groc i el vermell als nostres boscos. Pim pam ..... el vent i la pluja tira les fulles a terra, tot a punt per hibernar a l'espera de les neus i del fred de l'hivern.

Aigua de tardor

Rierol

Darrer groc

Espais Urbans

La ciutat més enllà que un espai on viure, més enllà d'un disseny arquitectònic, més enllà que un  espai natural.

Bosc urbà napoleonic

oAsi

Espai Industrial

Sota el fanal

Claror i obscuritat sota els fanals del barri vell de Girona

Tot baixant

Llum vigilada

Sota les herbes

Claror per sopar

Cercle

 

A l'entorn d'estimar

La paraula pot portar-nos a confusions, pots dir un t'estimo per telèfon, com aquell qui diu "adéu" o fins i tot un t'estimo carregat de significat, però que pel to, sembli un t'estimo normal, un t'estimo de cada dia.

Jugar amb la veu, el context, la mirada, no cal encaparrar-se buscant paraules, sols fer servir les que ja tenim al nostre costat, que els sentiments surtin del cor i no de les falanges dels dits.

Lligats al pont

“No sabes dar besos ... Pero es más por no saber dar que por no saber besar.”

"Ja en som dos" jo t'estimo i tu també. Te quiero (et vull) n’és un el que estira, que exigeix l'altre quasi no hi participa, sols es deixa portar, sense prendre cap iniciativa.

Em fa riure, m'eixuga les llàgrimes, m'abraça, m'ha vist triomfar, m'ha vist fallar, em renya, em manté fort. Mes enllà dels sentiments, mes lluny dels pensaments, hi ha un raig de llum, que et mira de veritat i sempre et fa costat.

"Más no saber dar que no saber besar"

"Más no abrazar que no saber"

Banc de dades

Dues parelles - Ja en som dos -

Per veure totes les imatges clica aqui o sobre la presentació

Viure berber

Caminar amb un objectiu fixat i fer un reportatge fotogràfic és pràcticament  incompatible: o fas una cosa o l'altre. Malgrat això vaig intentar recollir algunes pinzellades dels pobles berbers i de la seva gent durant un trekking per l'Alt Atles marroquí.

Travessant el poblat - Foto Juanki

Al marge de portes, finestres, línies elèctriques i demès he volgut incorporar les persones, amb la dificultat que comporta recollir escenes amb la màxima espontaneïtat. La població en general no esta predisposada a que li facin fotografies -suposo que som molts els occidentals que hi hem anat a fer el mateix- ara bé,  si afluixes 4 calerons, les coses canvien ...

Aït Aissa

Ferratge pels animals

"Visto lo visto" hi havien moltes més possibilitats d'imatges.  El resultat és millorable, però crec que prou satisfactori per tal de publicar-ho, així que ......

Berbers

La paraula berber que sovint s'usa per a referir-se a aquest poble prové de la paraula llatina barbarus (bàrbar), mentre que el poble mateix s'autoanomena amazigh (persona lliure, en plural imazighen).

Els berbers són un poble del nord de l'Àfrica que habiten en grups compactes, generalment a la muntanya, al Marroc (Rif, Atles i Sus) i a Algèria (Cabília, Aurès, Mzab i Ahaggar), però també a Tunísia, Líbia, Egipte, Mali, Níger i algunes tribus a Mauritània, el Txad i Burkina Faso. Rarament són nòmades -llevat de grups com els tuareg-, habiten generalment en cases de tipus mediterrani amb terrassa i, els de l'interior, en tendes de planta quadrangular.

M'zzik

Els berbers no han demanat mai autonomia política, però sí el reconeixement de la seva cultura com a part integrant dels estats que la formen. Tant sols al Marroc hi ha un Haut-Commissariat à l'amazighité amb competències per a desenvolupar l'ensenyament en amazigh, però es tracta d'una mesura político-administrativa.

El seu origen resta pel moment desconegut, gràcies a les restes arqueològiques es pot afirmar que els amazics estan presents en el territori on es troben avui des de la més remota antiguitat. Per tant, se'ls considera la població autòctona del nord d'Àfrica.

Clica aquí o sobre la presentació per veure totes les imatges

Final

Diumenges i dissabtes de juny i juliol. Onze dies d'agost -desplaçaments inclosos- per l'Alt Atles que acaben amb el Jbel Oukaïmeden (3.273 m), una "espantada legal" i el retorn a la civilització urbana, al dia a dia.

Jbel Oukaïmeden per Tizi n'ou Addi

Massis del Toubkal amb el Ras i el Timezguide

Darrera baixada

Les altres entrades de la ruta:

• 4734 - Jbel Toubkal
• Voler i provar - Pic de la Dona i l'Estany de Bacivers
• BBB Vallibierna i Culebres
• Terra aspra, trencada i de mala petja: El Bassegoda
• i 4 - Tornem-hi: el Balandrau
• Estiu 2011 (3) Molt mes tranquil-la - Fageda La Grevolosa
• Estiu 2011 (2) Comencem pel Bastiments
• Estiu 2011 (1) Preparant les vacances

Ha valgut la pena ....

4.734

4.734 metres de desnivell acumulat de Mzik - Refugi del Toubkal - Djebel Toubkal (4.167) i retorn a Mzik als que cal afegir-ne 1.763 pels que varen fer el Ras (4.083) i el Timezguide (4.089).

Sort dels 1.400 de baixada .....

Parada refrescant en l'aproximació 

Refugi del Toubkal

Primera vista del pic del Toubkal des del coll

Vista del Ras i del Timezguide

Toubkal 4.1067 m.

Veure totes les imatges
Tornar a la primera entrada