Temps enrere vaig començar a escriure reflexions en un blog personal, allò de pensar en veu alta. Amb el temps i per la meva afició a la fotografia s'ha anat transformant en un espai on comparteixo els meus treballs fotogràfics.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Espais Urbans

La ciutat més enllà que un espai on viure, més enllà d'un disseny arquitectònic, més enllà que un  espai natural.

Bosc urbà napoleonic

oAsi

Espai Industrial

dissabte, 10 de setembre del 2011

Sota el fanal

Claror i obscuritat sota els fanals del barri vell de Girona

Tot baixant

Llum vigilada

Sota les herbes

Claror per sopar

Cercle

 

dimecres, 7 de setembre del 2011

A l'entorn d'estimar


La paraula pot portar-nos a confusions, pots dir un t'estimo per telèfon, com aquell qui diu "adéu" o fins i tot un t'estimo carregat de significat, però que pel to, sembli un t'estimo normal, un t'estimo de cada dia.

Jugar amb la veu, el context, la mirada, no cal encaparrar-se buscant paraules, sols fer servir les que ja tenim al nostre costat, que els sentiments surtin del cor i no de les falanges dels dits.


Lligats al pont
“No sabes dar besos ... Pero es más por no saber dar que por no saber besar.”

"Ja en som dos" jo t'estimo i tu també. Te quiero (et vull) n’és un el que estira, que exigeix l'altre quasi no hi participa, sols es deixa portar, sense prendre cap iniciativa.

Em fa riure, m'eixuga les llàgrimes, m'abraça, m'ha vist triomfar, m'ha vist fallar, em renya, em manté fort. Mes enllà dels sentiments, mes lluny dels pensaments, hi ha un raig de llum, que et mira de veritat i sempre et fa costat.

"Más no saber dar que no saber besar"
"Más no abrazar que no saber"


Banc de dades

Dues parelles - Ja en som dos -


dijous, 18 d’agost del 2011

Viure berber

Caminar amb un objectiu fixat i fer un reportatge fotogràfic és pràcticament  incompatible: o fas una cosa o l'altre. Malgrat això vaig intentar recollir algunes pinzellades dels pobles berbers i de la seva gent durant un trekking per l'Alt Atles marroquí.


Travessant el poblat - Foto Juanki
Al marge de portes, finestres, línies elèctriques i demès he volgut incorporar les persones, amb la dificultat que comporta recollir escenes amb la màxima espontaneïtat. La població en general no esta predisposada a que li facin fotografies -suposo que som molts els occidentals que hi hem anat a fer el mateix- ara bé,  si afluixes 4 calerons, les coses canvien ...

Aït Aissa


Ferratge pels animals


"Visto lo visto" hi havien moltes més possibilitats d'imatges.  El resultat és millorable, però crec que prou satisfactori per tal de publicar-ho, així que ......


Berbers

La paraula berber que sovint s'usa per a referir-se a aquest poble prové de la paraula llatina barbarus (bàrbar), mentre que el poble mateix s'autoanomena amazigh (persona lliure, en plural imazighen).

Els berbers són un poble del nord de l'Àfrica que habiten en grups compactes, generalment a la muntanya, al Marroc (Rif, Atles i Sus) i a Algèria (Cabília, Aurès, Mzab i Ahaggar), però també a Tunísia, Líbia, Egipte, Mali, Níger i algunes tribus a Mauritània, el Txad i Burkina Faso. Rarament són nòmades -llevat de grups com els tuareg-, habiten generalment en cases de tipus mediterrani amb terrassa i, els de l'interior, en tendes de planta quadrangular.

M'zzik


Els berbers no han demanat mai autonomia política, però sí el reconeixement de la seva cultura com a part integrant dels estats que la formen. Tant sols al Marroc hi ha un Haut-Commissariat à l'amazighité amb competències per a desenvolupar l'ensenyament en amazigh, però es tracta d'una mesura político-administrativa.

El seu origen resta pel moment desconegut, gràcies a les restes arqueològiques es pot afirmar que els amazics estan presents en el territori on es troben avui des de la més remota antiguitat. Per tant, se'ls considera la població autòctona del nord d'Àfrica.





dilluns, 8 d’agost del 2011

Final

Diumenges i dissabtes de juny i juliol. Onze dies d'agost -desplaçaments inclosos- per l'Alt Atles que acaben amb el Jbel Oukaïmeden (3.273 m), una "espantada legal" i el retorn a la civilització urbana, al dia a dia.

Jbel Oukaïmeden per Tizi n'ou Addi

Massis del Toubkal amb el Ras i el Timezguide

Darrera baixada

Les altres entrades de la ruta:

Ha valgut la pena ....


dilluns, 1 d’agost del 2011

4.734

4.734 metres de desnivell acumulat de Mzik - Refugi del Toubkal - Djebel Toubkal (4.167) i retorn a Mzik als que cal afegir-ne 1.763 pels que varen fer el Ras (4.083) i el Timezguide (4.089).

Sort dels 1.400 de baixada .....

Parada refrescant en l'aproximació 

Refugi del Toubkal

Primera vista del pic del Toubkal des del coll

Vista del Ras i del Timezguide

Toubkal 4.1067 m.

dissabte, 23 de juliol del 2011

Voler i Provar - (ViP)

Tot agafant gana pel sopar sorpresa d'estiu de Torroella i mantenint la forma abans de la travessa per l'Atles: El Pic de la Dona i l'estany de Bacivers.

El Gra de Fajol i el Bastiments des de la Portella de Mentet

Estany de Bacivers

dilluns, 18 de juliol del 2011

BBB i Vallibierna

El Pic de Vallibierna(3.067 m) i el de Culebras (3.062 m), al sur del Massis de la Maladeta.

Des de l'estany de Llauset al principi de la ruta

La pujada des de l'estany de Llauset a 2.135 m. Una excursió gens difícil amb unes vistes espectaculars dels Pirineus. Aneto, Maladeta, Massis dels Besiberri i fins hi tot s’intuïa la Pica d'Estats, el nostre gran 3000.

Massis de la Maladeta des del cim del Vallibierna amb l'Aneto marcat distància

Pas del cavall

Del Vallibierna al Culebres pel pas del cavall,
quin canguelo !
i de la baixada: no comment

Tornar a la primera entrada

dimarts, 12 de juliol del 2011

Terra aspra, trencada, de mala petja...

Es diu, precisament, que el nom de la Garrotxa ve d'aquí, de ser un territori rocallós, ple de cingleres i estimballs, de difícil comunicació. Així, almenys, és l'interior de l'Alta Garrotxa, al nord d'Olot, un territori molt agrest, però que, al mateix temps, guarda paratges de gran bellesa.

Puig d'en Coll tot pujant al Coll Roig
I de mala petja. La pujada al Bassegoda amb els seus modests 1374 metres es va travessar al 50% (la Rosa si que hi va arribar i jo m'hi vaig quedar a la porta). De baixada una aventura pedres avall sense camí a la vista, aventura i patiment i 10 hores de caminada ...

Això si; fondo en varem agafar !!!!

Al cim del Bassegoda
Per cert, les fotos són fetes per la Rosa amb el seu mòbil.

diumenge, 3 de juliol del 2011

i 4..... tornem-hi: el Balandrau

Després de l'aturada del cap de setmana de Sant Joan continuem amb la preparació de les cames tot pujant el Balandrau, sortint de Tregurà: un pic senzill, ràpid i amb unes vistes magnifiques.


Coll dels Tres Pics a la dreta  i la carena fins al Balandrau

En cotxe fins al Collet de la Gralla i d'aquí fins al Coll dels Tres Pics. Els anem esquivant tot resseguint la carena fins a la darrera pujada al Balandrau, que sembla més del que és en realitat. La baixada amb un fort pendent poc apte per genolls i turmells pels prats que ens porten de nou a la pista on hem deixat el cotxe. Si hi tornem un altre cop, millor desfer el camí de pujada....

Pic del Balandrau
Cerveseta, dinar i fins el Bassegoda.

Des del cim cap al sud

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...