De cercavila o processó

A la nostra cultura les festes quasi sempre tenen una justificació a l'entorn d'una celebració religiosa. A vegades ens encomanem a un sant per demanar-li favor d'altres venerem una verge trobada en una cova i d'altres a l'entorn del calendari religiós. Avui però les arrels es perden per l'interès turístic.

Coses de la modernitat - i dels diners-.

Conreus i masies

Conreuar la terra, fer les tasques necessàries  per a que les plantes fruitin, adobar el sòl, sembrar, esporgar, collir els fruits, cavar, llaurar, regar... a l'entorn d'una masia, que actualment són preuades per al turisme rural en oferir grans habitatges rústics allunyats dels nuclis urbans i propers a boscos i paisatges naturals.

Cansar les cames per descansar el cap.

Caminar muntanya amunt, el plaer d'arribar dalt, la vista que hi ha ...

Però també l'esforç i l'activitat física. Cal moure's, que no sols sigui el cap el qui funcioni, sinó que tot el cos es posi en moviment.

I si hi han dificultats, si mires al cim sempre hi ha una mà que t'estira i t'ajuda a arribar-hi.

GALERIA D'IMATGES

Taller d'Orquestra

Formació orquestral clàssica amateur interessada a compartir l'art de la música. Els seus membres són músics amateurs i estudiants de música que volen gaudir d'uns moments agradables de fer música en grup.

El Taller d'Orquestra és una via per cobrir la manca d'oportunitats que pateixen els músics joves i no tan joves, un espai per gaudir de la música en grup amb la frescor d'amants d'aquest art.

Taller d'Orquestra by Jordi Güell i Cendra | Make Your Own Book

escenes quotidianes

Fer el retrat d'una ciutat és el treball d'una vida, cap fotografia és suficient, perquè la ciutat sempre està canviant. Tot el que hi ha a la ciutat és part de la seva història: el seu cos físic de maó, pedra, acer, vidre, fusta, homes i dones que viuen i respiren. Els carrers, els paisatges, la tragèdia, la pobresa, la riquesa.
Berenice Abbott (1898-1991)


La sèrie de fotografies ens mostra diverses situacions ben normals en el dia a dia de persones a la ciutat de Girona.

Tanmateix un personatge ens passeja pels diferents racons d'aquesta ciutat, li permeteu que us acompanyi?

Jordi Güell i Cendra
Girona desembre 2010

Escenes quotidianes by Jordi Güell i Cendra | Make Your Own Book

Psssss.... hi ha roba estesa ....

Boques que parlen, orelles que escolten, ulls que miren ...

A les finestres i balcons, un cop neta, hi penjem la roba per tal de que s'assequi. Un costum, ben segur, més extés allà on les hores i la força del rei sol ho permet.

Bugada berber

Single ?

La roba parla molt de com som nosaltres, es una segona pell que ens identifica. Però també diu moltes més coses: ens som gaires a casa? qui hi viu: homes, dones, nens, avis ? ... Les peces de roba no són només trossos de tela sinó que són retalls de la vida de la persona que les porta.

Ocupació desigual

Peces de roba, retalls de vida.

Festes del Tura - Concurs de Fotografia

VIII Concurs Festes del Tura 2009Primer Premi Categoria Farandula

VII Concurs Festes del Tura 2009Primer Premi Categoria Farandula

Recull de fotografies

De Joan Vinyoli

Del treball preparat per l'exposició colectiva de l'Associació Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí.
http://fototorroella.blogspot.com/


UN HOME ESTÀ CAVANT
Joan Vinyoli - Encara les paraules

Foto Jordi Güell

Un home està
cavant al tros i la posta
vermella li diu: torna a casa
que el dia es vincla.
I ho fa. Poc a poc es dreça
plega el cistell, un instant
l'aixada fulgura
quan se la posa a l'espatlla.
Camina amb cura per les gleves
humides, roges, fins al rec;
pel canaró va rumiant,
vagament pensa en les coses
petites de la vesprada;
sopar calent, dona, llit.

HORA QUIETA
Joan Vinyoli - Les hores retrobades

Foto Jordi Güell

Totés quiet, només una destral
ressona lluny. Secs arbres a la vora
de l'espadat es miren al corrent.
Llisquen les aigües en silenci igual
que les edats, i brilla tristament
avui com fa molts segles aquesta hora.


QUAN A VEGADES PENSO
Joan Vinyoli - Cercles

Foto Jordi Güell

Quan a vegades penso,
mirant sense mirar
tocant sense tocar, flairant sense flairar,
oint sens que m'arribi
cap so, quiet com una pedra :
És cert que sóc ?
És cert que ets ?
És cert que són ?
en fer-me la pregunta que se sap
dreta i de roca als límits del silenci,
ja sóc, ja ets, ja són.

Pintar amb llum

El reflex del mirall del que estem veient...

No tot es el reportatge literal del que els nostres ulls creuen percebre, en mig de tot plegat hi han sentiments, estats d’ànim canviants, visions particulars i arguments personals, en definitiva un munt de variables que van mes enllà de la tècnica fotogràfica.

La interpretació de l'entorn, no com el veuen els nostres ulls sinó com ho fa el nostre cor, fa de la fotografia una activitat artística.

Els que no en sabem gaire, anar fent el camí de l’aprenentatge, aprofundint i ampliant els coneixements per a que el nostre treball s'acosti al que prèviament hem imaginat.


Comencem a fer invents a les fosques ....



Surt el sol o no?

Girona Temps de Flors 2009

La senyoreta Primavera
la sang ens altera,
quan l'hivern deixa al darrere
i l'amor ja no té espera.

Aquesta dama tan florida
ens fa l'ullet i ens anuncia
el despertar de la vida.