Siempre seras ...

bienvenido a este lugar  

D'un concert en queda un record especial, una bona estona amb amics i amb la màgia del directe. Al darrera hi ha allò que no veiem, un munt de persones que el fan possible.

Ballet de tècnics a escena

Amb en Raul Aguilera vaig tenir l'oportunitat de veure i recollir imatges de tot el procés de muntatge del concert que La Oreja de Van Gogh va fer al Pavelló de Fontajau de Girona, organitzat per Cadena Dial per celebrar el seu aniversari.

Control central

Agrair a Audiodisseny per la facilitat i l'oportunitat de fer el reportatge.

L'últim alè

El darrer alè de l’estiu que arriba tard ...

L'últim alè

Un juliol anormalment fresc i plujós, un agost diguem-ne en que fa el que toca i a partir d’aquí poca aigua i el fred que no arriba. Una tardor tardana, una setmana encara no de pluja i finalment apareix el groc i el vermell als nostres boscos. Pim pam ..... el vent i la pluja tira les fulles a terra, tot a punt per hibernar a l'espera de les neus i del fred de l'hivern.

Aigua de tardor

Rierol

Darrer groc

Espais Urbans

La ciutat més enllà que un espai on viure, més enllà d'un disseny arquitectònic, més enllà que un  espai natural.

Bosc urbà napoleonic

oAsi

Espai Industrial

Sota el fanal

Claror i obscuritat sota els fanals del barri vell de Girona

Tot baixant

Llum vigilada

Sota les herbes

Claror per sopar

Cercle

 

A l'entorn d'estimar

La paraula pot portar-nos a confusions, pots dir un t'estimo per telèfon, com aquell qui diu "adéu" o fins i tot un t'estimo carregat de significat, però que pel to, sembli un t'estimo normal, un t'estimo de cada dia.

Jugar amb la veu, el context, la mirada, no cal encaparrar-se buscant paraules, sols fer servir les que ja tenim al nostre costat, que els sentiments surtin del cor i no de les falanges dels dits.

Lligats al pont

“No sabes dar besos ... Pero es más por no saber dar que por no saber besar.”

"Ja en som dos" jo t'estimo i tu també. Te quiero (et vull) n’és un el que estira, que exigeix l'altre quasi no hi participa, sols es deixa portar, sense prendre cap iniciativa.

Em fa riure, m'eixuga les llàgrimes, m'abraça, m'ha vist triomfar, m'ha vist fallar, em renya, em manté fort. Mes enllà dels sentiments, mes lluny dels pensaments, hi ha un raig de llum, que et mira de veritat i sempre et fa costat.

"Más no saber dar que no saber besar"

"Más no abrazar que no saber"

Banc de dades

Dues parelles - Ja en som dos -

Per veure totes les imatges clica aqui o sobre la presentació

Viure berber

Caminar amb un objectiu fixat i fer un reportatge fotogràfic és pràcticament  incompatible: o fas una cosa o l'altre. Malgrat això vaig intentar recollir algunes pinzellades dels pobles berbers i de la seva gent durant un trekking per l'Alt Atles marroquí.

Travessant el poblat - Foto Juanki

Al marge de portes, finestres, línies elèctriques i demès he volgut incorporar les persones, amb la dificultat que comporta recollir escenes amb la màxima espontaneïtat. La població en general no esta predisposada a que li facin fotografies -suposo que som molts els occidentals que hi hem anat a fer el mateix- ara bé,  si afluixes 4 calerons, les coses canvien ...

Aït Aissa

Ferratge pels animals

"Visto lo visto" hi havien moltes més possibilitats d'imatges.  El resultat és millorable, però crec que prou satisfactori per tal de publicar-ho, així que ......

Berbers

La paraula berber que sovint s'usa per a referir-se a aquest poble prové de la paraula llatina barbarus (bàrbar), mentre que el poble mateix s'autoanomena amazigh (persona lliure, en plural imazighen).

Els berbers són un poble del nord de l'Àfrica que habiten en grups compactes, generalment a la muntanya, al Marroc (Rif, Atles i Sus) i a Algèria (Cabília, Aurès, Mzab i Ahaggar), però també a Tunísia, Líbia, Egipte, Mali, Níger i algunes tribus a Mauritània, el Txad i Burkina Faso. Rarament són nòmades -llevat de grups com els tuareg-, habiten generalment en cases de tipus mediterrani amb terrassa i, els de l'interior, en tendes de planta quadrangular.

M'zzik

Els berbers no han demanat mai autonomia política, però sí el reconeixement de la seva cultura com a part integrant dels estats que la formen. Tant sols al Marroc hi ha un Haut-Commissariat à l'amazighité amb competències per a desenvolupar l'ensenyament en amazigh, però es tracta d'una mesura político-administrativa.

El seu origen resta pel moment desconegut, gràcies a les restes arqueològiques es pot afirmar que els amazics estan presents en el territori on es troben avui des de la més remota antiguitat. Per tant, se'ls considera la població autòctona del nord d'Àfrica.

Clica aquí o sobre la presentació per veure totes les imatges

Final

Diumenges i dissabtes de juny i juliol. Onze dies d'agost -desplaçaments inclosos- per l'Alt Atles que acaben amb el Jbel Oukaïmeden (3.273 m), una "espantada legal" i el retorn a la civilització urbana, al dia a dia.

Jbel Oukaïmeden per Tizi n'ou Addi

Massis del Toubkal amb el Ras i el Timezguide

Darrera baixada

Les altres entrades de la ruta:

• 4734 - Jbel Toubkal
• Voler i provar - Pic de la Dona i l'Estany de Bacivers
• BBB Vallibierna i Culebres
• Terra aspra, trencada i de mala petja: El Bassegoda
• i 4 - Tornem-hi: el Balandrau
• Estiu 2011 (3) Molt mes tranquil-la - Fageda La Grevolosa
• Estiu 2011 (2) Comencem pel Bastiments
• Estiu 2011 (1) Preparant les vacances

Ha valgut la pena ....

4.734

4.734 metres de desnivell acumulat de Mzik - Refugi del Toubkal - Djebel Toubkal (4.167) i retorn a Mzik als que cal afegir-ne 1.763 pels que varen fer el Ras (4.083) i el Timezguide (4.089).

Sort dels 1.400 de baixada .....

Parada refrescant en l'aproximació 

Refugi del Toubkal

Primera vista del pic del Toubkal des del coll

Vista del Ras i del Timezguide

Toubkal 4.1067 m.

Veure totes les imatges
Tornar a la primera entrada

Voler i Provar - (ViP)

Tot agafant gana pel sopar sorpresa d'estiu de Torroella i mantenint la forma abans de la travessa per l'Atles: El Pic de la Dona i l'estany de Bacivers.

El Gra de Fajol i el Bastiments des de la Portella de Mentet

Estany de Bacivers

 Veure totes les imatges
Tornar a la primera entrada

BBB i Vallibierna

El Pic de Vallibierna(3.067 m) i el de Culebras (3.062 m), al sur del Massis de la Maladeta.

Des de l'estany de Llauset al principi de la ruta

La pujada des de l'estany de Llauset a 2.135 m. Una excursió gens difícil amb unes vistes espectaculars dels Pirineus. Aneto, Maladeta, Massis dels Besiberri i fins hi tot s’intuïa la Pica d'Estats, el nostre gran 3000.

Massis de la Maladeta des del cim del Vallibierna amb l'Aneto marcat distància

Veure'n més

Pas del cavall

Del Vallibierna al Culebres pel pas del cavall,

quin canguelo !

i de la baixada: no comment

Tornar a la primera entrada

Terra aspra, trencada, de mala petja...

Es diu, precisament, que el nom de la Garrotxa ve d'aquí, de ser un territori rocallós, ple de cingleres i estimballs, de difícil comunicació. Així, almenys, és l'interior de l'Alta Garrotxa, al nord d'Olot, un territori molt agrest, però que, al mateix temps, guarda paratges de gran bellesa.

Puig d'en Coll tot pujant al Coll Roig

I de mala petja. La pujada al Bassegoda amb els seus modests 1374 metres es va travessar al 50% (la Rosa si que hi va arribar i jo m'hi vaig quedar a la porta). De baixada una aventura pedres avall sense camí a la vista, aventura i patiment i 10 hores de caminada ...

Això si; fondo en varem agafar !!!!

Al cim del Bassegoda

Per cert, les fotos són fetes per la Rosa amb el seu mòbil.

Tornar a la primera entrada

i 4..... tornem-hi: el Balandrau

Després de l'aturada del cap de setmana de Sant Joan continuem amb la preparació de les cames tot pujant el Balandrau, sortint de Tregurà: un pic senzill, ràpid i amb unes vistes magnifiques.

Coll dels Tres Pics a la dreta  i la carena fins al Balandrau

En cotxe fins al Collet de la Gralla i d'aquí fins al Coll dels Tres Pics. Els anem esquivant tot resseguint la carena fins a la darrera pujada al Balandrau, que sembla més del que és en realitat. La baixada amb un fort pendent poc apte per genolls i turmells pels prats que ens porten de nou a la pista on hem deixat el cotxe. Si hi tornem un altre cop, millor desfer el camí de pujada....

Pic del Balandrau

Cerveseta, dinar i fins el Bassegoda.

Des del cim cap al sud

Totes les imatges a : https://picasaweb.google.com/jgic1960/Estiu11

Tornar a la primera entrada

SEED'S 11

SEEDS’11(3) Tres creacions inèdites dels coreògrafs: Jordi Cortés, Elena Fokina, Peter Mika i Olga Cobos

ME WE ‐ Direcció: Jordi Cortés Molina

Peça on cadascú mostra una part de la seva personalitat i com intenta relacionar‐se amb els altres, sense acabar d’aconseguir‐ho, mitjançant diferents estratègies. ME‐JO, WENOSALTRES tracta de la necessitat de ser i comunicar‐se a través del cos i de trobar el teu lloc en l’espai en que et trobes i amb qui et trobes.

CANON ‐ Coreografia i Direcció : Peter Mika i Olga Cobos

Moviments recurrents, sinuosos o espasmòdics, erràtics i divertits, provocatius… tots ells reflex d'una femineïtat comú amb la que totes ens sentim identificades.

DIGESTIVE ‐ Coreografia i direcció: Elena Fokina

Necessitem molt esforç per fer un pas enrrere? Realment és tan difícil desprendre'ns de les coses? Que ens quedaria després d'oblidar i perdonar? És horrible romandre dins un cercle, el centre del qual és a tot arreu i la circumferència enlloc. 

Abandonament

Indignació per abandonament: l'abandonament que en les darreres dècades han tingut al nostre país.

Abandonament

Quants accidents han hagut de succeir a l'eix Girona-Vic abans de desdoblar-lo?

Acabaran el TGV? Amb quants anys d'endarreriment? ... Ja veureu les corredisses que hi hauran el dia de tallar la cinta: temps al temps ...

La carretera N II, per on passen els que venen o van nord enllà, continua amb el desdoblament aturat. Fins quan ?

Benzina enreixada



Autovia seca



La vall del riu sec

Estiu 2011 (3) - Molt més tranquil·la. La Grevolosa

Segona etapa: Fageda La Grevolosa i Sant Nazari

Per continuar amb el moviment, una ruta circular, molt senzilla i que en dues hores i mitja està feta (si no ens despistem de camí i no perdem el temps fent fotografies). Ideal per un mati de diumenge i acabar-ho amb un bon dinar ....

La Grevolosa

Tornar a la primera entrada

Estiu 2011 (2) - Comencem pel Bastiments

Per començar: Cap de setmana a Ull de Ter: Bastiments

L'objectiu inicial massa ambiciós per les meves cames: Pic de Bastiments, Pic Freser i Pic de l'Infern, assolits els dos primers, però deixem per més endavant el Gra de Fajol que havíem previst per l'endemà.

Quedà però un matí fotogràfic al naixement del Ter.

Pic de l'Infern des del Pic Freser

Tornar a la primera entrada

Estiu 2011 (1) Preparant les vacances....

Tot tafanejant un fulletó publicitari decidim que aquest estiu farem una travessa per l'Atles marroquí, una ruta, on s'hi afegeix el repte del Toubkal (4.167 m). No sé si està al nostre nivell, però s'ha de provar, oi? Caldrà preparar-se, fer uns mínims d'activitat diària i combinar-ho amb algunes sortides. Si més no, tot això que tindrem fet!

Així doncs es tracta de combinar dues aficions: la natura i la muntanya amb la fotografia i en el bloc hi quedarà el diari amb les imatges.

Tornar a la primera entrada

Temps de flors

 

En els carrers, carrerons, patis i monuments del Barri Vell un excepcional esclat floral lluirà entre les esplèndides pedres que conformen el nostre ric patrimoni monumental.
Imaginatius treballs transformaran petits i grans racons omplint-los de colors, aromes i bellesa. (presentació en el programa d'activitats)

Per a que aquestes paraules siguin una realitat cal el treball de moltes persones ...
Per a que siguin una realitat també cal la visita de moltes persones ...