Terapia d'escriure ?

Preocupacions, cabòries, núvols foscos al damunt nostre amenaçant turmenta ... anem acumulant tensions que ens generen dificultats per suportar eficientment el nostre dia a dia. Les persones tenen un límit, cadascú te el seu alguns mes llarg i d'altres mes curt.



La solitud, la manca d'amics de debò (d'aquells amb qui de veritat pots buidar el pap), la vergonya del que diran, un mal entès concepte d'estatus social ..... tot plegat afavoreix que anem omplint les nostres reserves i si no trobem sistema de buidar, finalment acabarem rebentant el dipòsit.

Escriure-ho: les nostres cabòries, els nostres pensaments, pot ser un bon remei.

- A vegades fa pensar que pots estar fent una edició d'un diari mes "típic de l'adolescència" que altre cosa.
- A vegades tant sols per l'exercici que representa el posar ordre a les pròpies idees ja n'hi ha prou.

Cal rellegir el que un ha escrit, per corregir, però sobretot per la reflexió mes serena. No tot el que s'escriu te per finalitat ser llegit.

- A vegades no supera la pròpia critica i ho llançarem directe a la paperera.
- A vegades sols cal s'escrigui ja que sols ha de ser llegit per qui ho ha escrit.
- A vegades ho guardarem no sabem ben be perquè.
- A vegades fins hi tot ho publicarem en algun entorn ... Un blog per exemple ?

Gestionar el canvi

Créixer, fer-ser gran, evolucionar, avançar.... i com gestionar-ho tot plegat?

Cal ser-ne conscient, saber que estem en constant canvi i malament si no es així, voldria dir que no hi ha vida.

"Si una cosa funciona, no la toquis" No ens equivoquem, cal estar atents, observant els moviments, l'evolució ...

Tot està en constant canvi i quant te'n adones allò que anava be ha deixat de fer-ho tal com cal.

Conèixer els canvis, acceptar-los, assumir-los i posicionar-se adequadament per a que ens afectin positivament.

- Gestionar el canvis
- Gestionar les amenaces
- Gestionar l'adversitat
- Gestionar la incertesa

Tot forma part d'un mateix paquet. Esperem saber-ho fer !!!!

El treball dignifica?

Dies enrrera l'Antoni Bassas i l'Adolf Beltran reflexionaven i preguntaven: El treball dignifica?

Tots tenim la nostra experiència personal al respecte.
L'escolta d'algunes de les opinions, cites i reflexions que s'hi varen abocar em suggereix escriure-les.

- Pobre d’aquell que es confongui amb la seva professió.
- Pobre de qui visqui per treballar en comptes de treballar per viure.
- El treball es el refugi del qui no te res a fer.
- Quina dignitat hi ha en treballar 10 hores al dia per 1000 € ?
- Treball digne: horari digne un sou digne i que et sentis be amb el que fas.
- Treball a mig camí sofriment o alliberament.

Temps de flors

Bus 15, gent badant, carrers plens, de gent: de flors, de paraigües ...
Desacceleració econòmica ?
Qualsevol excusa es bon motiu de dedicar-nos un dia ... en parella, amics, família, viatge organitzat ...

Algunes fotos