Aquest espai ha canviat d'ubicació. Hem podeu trobar a http://www.jgc.cat

Este espacio ha cambiado de lugar. Me podies encontrar en http://www.jgc.cat

Camps de primavera

Sol, aigua, llum .... recomença de nou la vida als conreu i a tot color. Us deixo dues imatges del Pla de l'Estany.

Les étoiles

Nit de lluna plena en mig del desert al Marroc. Desprès de la posta de sol, un bon sopar i una estona de música a la vora del foc ens llancem a les dunes per aprofitar la nit, encara que la llum de la lluna impedeix veure un cel que podria haver estat per trencar la respiració.

Poc a poc anem de retirada i finalment hem quedo sol. De cop el cuiner surt i hem troba dalt d'una duna i ve tot sorprès: càmera, trespeus, i la resta d'endimaris. Que cony deu fer aquest aquí a dalt.

Li ensenyo la darrera fotografia pel visor de la càmera i li sembla màgia: m'abraça, hem fa petons i va de pet a buscar a la resta. Tot d'un plegat ja els tinc davant meu per a que els hi faci una fotografia.

Quina història ....

Aquí la teniu, aquesta i algunes de la sortida nocturna.

Voltant el Canigó (2)

A pocs cims s'hi pot accedir motoritzat i aquest n'és un. Això facilita poder-hi accedir amb tot l'equip i poder treure la vista  de Canigó des del Moixer. És un pic de la serra de les Salines, situat entre el municipi de Maçanet de Cabrenys a l'Alt Empordà i el Vallespir, i amb una altitud de 1.443 metres.

Voltant el Canigó (1)

El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent, el Rosselló i el Vallespir.El cim, la pica del Canigó, fa 2.784 metres. Malgrat la seva altitud moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, cosa que la fa més aparent que altres muntanyes.

El Canigó és una muntanya que té un valor simbòlic important per als catalans. És amb la Renaixença, que passà a ser un dels més importants símbols nacionals. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren molt abans que la Catalunya del Nord passés a formar part de França. 

El catalanisme situa al comtat de Rosselló l'origen de Catalunya com a nació. Tot açò fa que el Canigó simbolitzi el naixement de la nació i la llengua catalana i aquestes tesis també serveixen per a la reivindicació de la catalanitat de la regió. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord.

Començo aquesta volta pel cim del Canigó des de dalt del Puig Neulós. Les imatges varen ser fetes en dues sortides diferents al gener de l'any passat.

 

Capella de Sant Mateu

A Sant Jordi Desvalls, la capella de Sant Mateu, al capdamunt d'un petit turó emboscat. Restaurada fa pocs anys, es troba documentada al segle XIV, però la construcció sembla tenir orígens romànics.

És d’'una nau rectangular i absis semicircular, i exteriorment està reforçada amb un seguit de contraforts, mentre que la façana principal mostra una porta d'arc de mig punt adovellada i una finestra també d'arc de mig punt. Durant les restauracions s'hi va trobar una lipsanoteca (una caixeta on s'hi solien guardar documents, relíquies i altres objectes relacionats amb el culte de la capella) de fusta.

Va ser un motiu per una sortida nocturna (feia molt que no en feia). Ben acompanyat d'en Miquel Casagran i d'en Xavi Arqués. Una pluja fina i intermitent va dificultar-ho i al final en vaig poder treure aquesta imatge.

Orquestra de violoncels

Joves, estudiants, grups novells, tenen dificultats en poder mostrar el que saben fer i quan tenen l'oportunitat l'escena no té els requisits mínims il·luminació, escenografia, .... Aquesta vegada els alumnes d'en Daniel Regincós (limoncello) i el Conservatori de Sant Cugat varen poder gaudir de condicions per ensenyar-nos el que saben fer. I bé que ho varen fer.

Carites Salt s'hi va afegir a la festa donant un contingut solidari a l'esdeveniment.

Aigua

Saltants d'aigua, gorgues, rieres, rius .... aquest cop he volgut buscar una altra visió, no se si ho he aconseguit. En qualsevol cas vosaltres direu.

 

Llum i polvora

La màgia de la llum creada pel foc i l'esclat de la pólvora barrejada amb d'altres components. Tot un art de composició d'efectes pirotècnics que cada any apleguen a milers de persones a totes les festes d'arreu. Un dels actes més multitudinaris i que cap festa pot prescindir com a cloenda o com a inici d'una revetlla. 

Una mostra dels que ahir varen cloure les fires de Girona.

 

Retorn

Moltes hores invertides en el projecte dels campanars de l'Empordanet i a part d'un parell de viatges i d'un temps de certa "desconnexió" , la resta dedicada a començar a articular localitzacions i sortides pel projecte Fluvià,

Darrerament però he tornat a fer alguna sortida sense objectiu concret, pel plaer de fer-la, per passar una bona estona, compartir una sortida de sol, un bon esmorzar....

Us deixo un parell de cada sortida amb el que hi hem pescat !!!!