Temps enrere vaig començar a escriure reflexions en un blog personal, allò de pensar en veu alta. Amb el temps i per la meva afició a la fotografia s'ha anat transformant en un espai on comparteixo els meus treballs fotogràfics.

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Altres vells petits poblets. (5)

Altres vells petits poblets

Iniciarem ara un altre itinerari, sobre el límit mateix, a tramuntana, de l'Empordanet. Abans d'arribar al pont de Torroella, sobre el Ter, s'inicia la carretera que va, dreta com un fus a trobar la de Palamós a Girona a l'estació de la Pera.

Entre camps i arbredes

Per veure totes les fotografies clicar sobre la presentació

dimarts, 9 d’octubre de 2012

A tramuntana de l'Empordanet (6)

A tramuntana de l'Empordanet.

L’Alt Empordà i l’Empordanet estan separats per les muntanyes de Montgrí, que van de llevant a ponent. Comencen al cap de Salines, a l’Estartit, presenten els Tres Maures, Montgrí i Montplà i, quan arribeu a Ullà, s’abaixen perquè la gent pugui pasar amb comoditat d’una plana a l’altra. Per a nosaltres, del país, aquestes muntanyes de Montgrí són molt típiques, molt estimades, i en el nostre esperit tenen una fixació obsessionant.

Molt típiques, molt estimades

Per veure totes les fotografies clicar sobre la presentació



diumenge, 7 d’octubre de 2012

Empordanet; Empordà petit, país petit (2)















Jo soc un home del Baix Empordà, confesso que el nom d’Empordanet m'agrada. Sempre han estat del meu gust les coses petites, limitades i manejables.
L’Empordà, com un tot, ultrapassa els meus mitjans de percepció. L’Empordanet es lliga amb la meva manera d'ésser  amb el meu vol curt, amb el gust que em donen les coses concretes i determinades.

Josep Pla



El meu país és tant petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.

Lluís  Llach


Empordanet; Empordà petit, país petit (1)

Voltant, per aquí i per allà, tot observant el paisatge hem vaig adonar que l'Empordanet, literalment complia allò de que el país era petit i que d'un campanar es veia el del poble veí. A la carretera entre Rupià i Parlavà s'en poden veure tota una colla de campanars: La Sala, Ultramort, Rupià, Parlavà .... i això va ser l'inici.

Entre el "País petit" d'en Lluís Llach i "El meu país" d'en Josep Pla he anat creant l'estructura i el contingut. Desprès recerca, lectura, parlar amb un, amb l'altre i sobretot moltes sortides ara el mati, ara a la tarda, amb el cel ras, amb núvols. 

Des del mes de juny 2009 he estat embolicat amb aquest treball. Caçant campanars per l'Empordanet.

Un bon senyor que ens dona tomates a Pedrinyà, en Jaume que ens ensenyà el seu olivar i el seu corral a Canapost, les dificultats en trobar l'Ermita del Socors, els hereus del General Savalls, ... i moltes altres empordanesos que m'han ajudat i han donat color.



Arròs sota el Montgrí
Amb altres fotògrafs i els bons amics que m'han "aguantat" i sobretot ajudat a que aquest treball, per fi estigui acabat.

Aquesta és la primera entrada del treball que tot just ara estic acabant i que el podreu anar veient en els enllaços que deixo a continuació.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...