Temps enrere vaig començar a escriure reflexions en un blog personal, allò de pensar en veu alta. Amb el temps i per la meva afició a la fotografia s'ha anat transformant en un espai on comparteixo els meus treballs fotogràfics.

diumenge, 19 de desembre de 2010

escenes quotidianes

Fer el retrat d'una ciutat és el treball d'una vida, cap fotografia és suficient, perquè la ciutat sempre està canviant. Tot el que hi ha a la ciutat és part de la seva història: el seu cos físic de maó, pedra, acer, vidre, fusta, homes i dones que viuen i respiren. Els carrers, els paisatges, la tragèdia, la pobresa, la riquesa.
Berenice Abbott (1898-1991)


La sèrie de fotografies ens mostra diverses situacions ben normals en el dia a dia de persones a la ciutat de Girona.

Tanmateix un personatge ens passeja pels diferents racons d'aquesta ciutat, li permeteu que us acompanyi?

Jordi Güell i Cendra
Girona desembre 2010



diumenge, 5 de desembre de 2010

Psssss.... hi ha roba estesa ....

Boques que parlen, orelles que escolten, ulls que miren ...

A les finestres i balcons, un cop neta, hi penjem la roba per tal de que s'assequi. Un costum, ben segur, més extés allà on les hores i la força del rei sol ho permet.

Bugada berber

Single ?

La roba parla molt de com som nosaltres, es una segona pell que ens identifica. Però també diu moltes més coses: ens som gaires a casa? qui hi viu: homes, dones, nens, avis ? ... Les peces de roba no són només trossos de tela sinó que són retalls de la vida de la persona que les porta.

Ocupació desigual

Peces de roba, retalls de vida.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...